Carme Albaladejo

  • 0
Carme web

Carme Albaladejo

Category : voluntaris

Avui entrevistem a Carme Albaladejo

Com et definiries? Parla’ns una mica de tu.

Soc Biòloga i he dedicat tota la meva vida professional a l’ensenyament. Complidora, m’agrada fer coses noves, dispersa, m’agrada molt la companyia, crec que soc bastant natural encara que algunes vegades massa impulsiva. En molesta molt la falta d’equitat en totes les coses, inclús en  les mes petites. M’agrada ajudar i soc bastant seria en quan a que si em comprometo a fer alguna cosa la faig, i suporto malament que la gent no sigui així

Quant temps fa que ets voluntària?

5-6 anys. Abans havia estat a ET en moments puntuals quan es necessitava ajuda per treballar amb algun treball de manipulats, i vaig fer-me voluntària per la Marga Montobbio, en un moment de dificultats de l’Associació

Quina feina fas a Estel Tàpia i que t’aporta?

Estic a la comissió de formació que hem dissenyat el pla de formació integral pels usuaris. També intervinc en la demanda de subvencions per aconseguir finançament pel projecte Estel tàpia. Soc vocal de la junta. Quan es necessari ajudo a treballs de manipulats, encara que no es el meu fort.

El treball d’Estel Tàpia m’aporta moltíssimes coses, el contacte amb els usuaris em fa veure una realitat que desconeixia directament; Quan comparteixes amb ells moments veus que pots aportar-los-hi coses que necessiten, sobretot en l’aspecte relacional. Tot aquest mon saps que existeix però fins que no el “toques” no el coneixes de veritat. Et sens que hi ha possibilitat de canviar les coses i d’anar cap a un món més just i que tu pots col·laborar, molt a petita escala, a anar cap això.

Podries explicar-nos alguna anècdota que t’hagi passat i que hagis viscut positivament en aquesta casa? L’actitud d’ algú, una  conversa, una mirada

Un cop una usuària em va acompanyar a fer una gestió a un lloc que jo no sabia a on estava. Això la va fer sentir-se útil i des de les hores la nostre relació es molt afectiva, es diferent.

Un altre moment especial que recordo molt positivament és el primer Nadal que vaig viure a Estel Tàpia, la celebració que vàrem fer conjuntament em va impressionar, com tots volien llegir i volien participar, va ser viure el Nadal d’una manera molt diferent.

Què hem de replantejar-nos en aquest món?

Una veritat important es que tot canvia contínuament i hem de treballar per que el mon canviï en la direcció correcta. Per a mi el més important es la igualtat d’oportunitats a través d’una educació per a tothom amb l’objectiu d’una vida digna per a tots.