Marga Montobbio
Category : voluntaris
Avui entrevistem la Marga Montobbio
Quant temps fa que ets voluntària?
Sóc voluntària des de fa 22 anys. Crec que en aquest moment sóc la més antiga de tota l’entitat.
Quina feina fas a Estel Tàpia?
He fet de tot, des d’ensobrar, fins posar clips, gomes, bosses … manipulats en general. He fet d’ “animadora“ en celebracions vàries. He estat vocal de la Junta directiva, he fet de Secretària de la mateixa, i actualment en sóc vicepresidenta… i pròximament espero impartir un mòdul en la formació de sostenibilitat.
Podries explicar-nos alguna anècdota que t’hagi passat i que hagis viscut positivament en aquesta casa? L’actitud d’ algú, una conversa, una mirada…
Són tants els moments en 22 anys que he viscut en aquesta casa que m’ és difícil, sincerament, destacar-ne un. Espero no equivocar-me… escolliré alguns: recordo l’abraçada d’un usuari després de la mort del meu pare el 1998. El dinar amb paella que vam fer a la Cala Montgó… va ser un veritable banquet celestial; la celebració de Nadal on entre tots vam llegir un poema i tots en volien llegir; recordo una usuària que m’explicava la utilització de l’Ecotó amb un gran entusiasme i amb l’orgull d’estar fent un producte ben fet, útil i nou.
Per a tu, què és l’èxit en el context de la nostra organització?
Senzillament, el saber dignificar les persones, saber escoltar-les i estimular la seva autonomia. La nostra organització considera que tots tenim dret a la feina, a la cultura, a la convivència i al respecte. En Estel Tàpia ens sentim responsables de les persones.
Què hem de replantejar-nos en aquest món?
La justícia, la igualtat en les oportunitats… Tots i totes tenim dret a viure amb dignitat i això no només inclou menjar i aixopluc sinó, també, cultura i estimació.
Què creus que ens fa caminar i obrir la porta cada dia en Estel Tàpia?
El creure en l’altre, el sentir el dia de cada dia en cada moment i en cada raconet de cadascú de nosaltres per fer un altre món possible.
Què t’aporta ser voluntària d’Estel Tàpia?
Tot. Em fa sentir amb el món, amb la natura humana, amb la realitat, en lluita constant per la justícia. És una forma de resposta per fer possible la utopia, és a dir, per caminar vers la justícia.